La divina tragicomèdia grega

La divina tragicomèdia grega
La tempesta cau sobre Grècia, y hace estragos con su fuerza, and all the world is looking there waiting for the results

diumenge, 13 de maig del 2012

LA SITUACIÓ CRÍTICA DE GRÈCIA A INICIS DEL 2.011

CAT. Els origens de la crisi econòmica de Grècia es trobaven ben lluny però els efectes estaven ben propers. A principis d’abril el programa d’austeritat de Grècia va ser avaluat per representants de la UE, del FMI i del BCE ja que hi havia rumors d’una posible reestructuració del seu deute, malgrat que el govern ho negaven reiteradament. Grècia necesitaba diners i a canvi se li demanaven importants reformes i un programa d’austeritat que implicava importants –i impopulars- retallades econòmiques. Uns dies més tard el govern hel•lè abançava els detalls del plà de privatització proposat per a recaudar 50.000 milions d’euros: va posar a Grècia a la venda, privatitzant empreses públiques, banca, ports i aeroports i un llarg etc.
Grècia va veure ampliat el període de temps per a resoldre els prestecs obtinguts (cimera europea); però els mercats es van sentir defraudats i la borsa va caure un 2’7%.
El govern intentava convèncer els ciutadans que amb aquestes mesures presupostàries, es podia rebaixar el dèficit públic un 1% en quatre anys, es reduirien els gastos de l’Estat fins a deixar-los en el 44% del PIB, augmentarien els ingresos fins al 43% i es descartava la convocatòria d’eleccions anticipades.
En la segona quinzena d’abril, però, la prima de risc hel•lena estava en nivells màxims, 1.147 punts bàsics amb una rentabilitat molt alta, el deute públic ja superava el 340.000 milions d’euros, el dèficit arribava al 10’3% del PIB en 2010 i, no obstant, es continuava dient que Grècia no tenia intencions de reestructurar el seu enorme deute ni de negociar les condicions de l’ajud extern que rebia.
A les acaballes del mes d’abril, en una nova revisió del dèficit públic acumulat per Grècia la situació econòmica va empitjorar, malgrat que políticament es prometia fer tot el possible per complir amb els compromisos presupostaris, es “justificava” la recesió i es maquillava amb dades positives del passat.
Es disparava el cost del deute grec i portuguès (24’88% i 11’91% respectivament) i s’extenien de nou els rumors i els temors sobre la reestructuració del deute grec; però el BCE s’oposava i des d’altres estaments es pensava que això provocaria una nova crisi bancària per estar fortament entrellaçats els mercats de capital de l’eurozona.
Al mes de maig –dia 2- es pretenia parar el frau fiscal del país hel•lé que fa que es perdin annualments enormes quantitats de diners. Parant el frau d’accions positives com ara multes, confiscacions, control de comptes bancaris que alguns ciutadans grecs tenien a Suïssa (paradís fiscal), molts d’aquests diners es podrien recaudar. Feia un any ja del rescat de Grècia (decisió del FMI) i des del govern es pensava que el deute era assumible, però difícil i es creia que l’any 2011 sería l’últim de la contracció de l’economia hel•lena.
 I el 6 de maig, els països de l’eurozona descartaven la reestructuració del deute grec i la possible sortida de Grècia de l’eurozona, però començaven els rumors de que Grècia podria deixar l’euro, sortir de l’eurozona i tornar a fer servir el dracma com a moneda. El President de l’Eurogrup ho desmentia.
Dies després, continuaven els mateixos rumors i en una reunió extraordinària –i secreta- a Luxemburg a la que asisteixen els ministres de finances de França, Alemanya i Espanya (i també va assistir Grècia però només a nivell consultiu), es va parlar de la situació de Grècia però també d’Irlanda i Portugal. A Grècia se li va demanar que el programa de recuperació grec fos més sever.
Els mercats van posar en dubte que Grècia fos capaç de complir amb els seus compromissos de pagament i els sindicats majoritàris van convocar una vaga per protestar les mesures presses pel govern grec.
El 8 de maig, els ministre de Finances britànic es va negar a participar en el segon rescat a Grècia. I es tornava a parlar del retorn al dracma i la sortida de Grècia de l’eurozona. La tornada del dracma faria que els productes grecs tinguessin un abaratament, es venguessin millor i permetessin a l’estat grec la possibilitat d’ingressar més impostos i acabar amb els deutes. Però seria un procès massa lent.
S’havia de “condonar” el deute exterior grec, que el dracma ajudés a les empreses a sortir cap endavant. Però no era suficient amb l’opinió dels altres per a prendre aquesta decisió. Era necessari primer saber què opinaven els grecs sobre tot això.
Els altres països de l’eurozona havien d’acompanyar amb benevolència aquest procès si es feia realitat.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
LA SITUACIÓN CRÍTICA DE GRECIA A INICIOS DEL 2.011
CAST. Los orígenes de la crisis económica de Grecia se encontraban muy lejos pero los efectos eran cercanos. A principios de abril el programa de austeridad de Grecia fue evaluado por representantes de la UE, del FMI y del BCE ya que había rumores de una posible reestructuración de su deuda, aunque el gobierno lo negaban reiteradamente. Grecia necesitaba dinero ya cambio se le pedían importantes reformas y un programa de austeridad que implicaba importantes-e impopulares-recortes económicos. Unos días más tarde el gobierno heleno adelantó los detalles del plan de privatización propuesto para recaudar 50.000 millones de euros: puso a Grecia a la venta, privatizando empresas públicas, banca, puertos y aeropuertos y un largo etc.
Grecia vio ampliado el periodo de tiempo para resolver los prestamos obtenidos (cumbre europea), pero los mercados se sintieron defraudados y la bolsa cayó un 2'7%.
El gobierno intentaba convencer a los ciudadanos que con estas medidas presupuestarias, se podía rebajar el déficit público un 1% en cuatro años, se reducirían los gastos del Estado hasta dejarlos en el 44% del PIB, aumentarían los ingresos hasta el 43% y se descartaba la convocatoria de elecciones anticipadas.
En la segunda quincena de abril, sin embargo, la prima de riesgo helena estaba en niveles máximos, 1.147 puntos básicos con una rentabilidad muy alta, la deuda pública ya superaba el 340 000 millones de euros, el déficit alcanzaba el 10'3 % del PIB en 2010 y, sin embargo, se seguía diciendo que Grecia no tenía intenciones de reestructurar su enorme deuda ni de negociar las condiciones de la ayuda externa que recibía.
A finales del mes de abril, en una nueva revisión del déficit público acumulado por Grecia la situación económica empeoró, aunque políticamente se prometía hacer todo lo posible para cumplir con los compromisos presupuestarios, se "justificaba" la recesión y se maquillaba con datos positivos del pasado.
Se disparaba el coste de la deuda griega y portugués (24'88% y 11'91% respectivamente) y se extendían de nuevo los rumores y los temores sobre la reestructuración de la deuda griega, pero el BCE se oponía y desde otros estamentos se pensaba que esto provocaría una nueva crisis bancaria por estar fuertemente entrelazados los mercados de capital de la eurozona.
En el mes de mayo-día 2 - se pretendía parar el fraude fiscal del país heleno, que hace que se pierdan anualmente enormes cantidades de dinero. Parando el fraude de acciones positivas tales como multas, confiscaciones, control de cuentas bancarias que algunos ciudadanos griegos tenían en Suiza .
Ya había pasado un año del rescate de Grecia (decisión del FMI) y desde el gobierno se pensaba que la deuda era asumible, aunque difícil y se creía que el año 2011 sería el último de la contracción de la economía helena.
El 6 de mayo, los países de la eurozona descartaban la reestructuración de la deuda griega y la posible salida de Grecia de la eurozona, pero empezaban los rumores de que Grecia podría dejar el euro, salir de la eurozona y volver a utilizar el dracma como moneda. El Presidente del Eurogrupo lo desmentía.
Días después, continuaban los mismos rumores y en una reunión extraordinaria-y secreta-en Luxemburgo a la que asisten los ministros de finanzas de Francia, Alemania y España (y también asistió Grecia pero sólo a nivel consultivo), se habló de la situación de Grecia pero también de Irlanda y Portugal. A Grecia se le pidió que el programa de recuperación griego fuera más severo.
Los mercados pusieron en duda que Grecia fuera capaz de cumplir con sus compromisos de pago y los sindicatos mayoritarios convocaron una huelga para protestar las medidas tomadas por el gobierno griego.

 El 8 de mayo, el ministro de Finanzas británico se negó a participar en el segundo rescate a Grecia. Y se volvía a hablar del regreso al dracma y la salida de Grecia de la eurozona. El retorno del dracma haría que los productos griegos tuvieran un abaratamiento, se vendieran mejor y permitieran al estado griego la posibilidad de ingresar más impuestos y acabar con las deudas. Pero sería un proceso demasiado lento.
Había que "condonar" la deuda exterior griega que el dracma ayudara a las empresas a salir hacia adelante. Pero no era suficiente con la opinión de los demás para tomar esta decisión. Era necesario primero saber qué opinaban los griegos sobre todo esto.
Los otros países de la eurozona debían acompañar con benevolencia este proceso si se hacía realidad.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada