DUES CRISIS, DUES HSTÒRIES, SIMILARS I DIFERENTS, PERÒ AMB IGUAL IMPACTE

CAT:

Comparativa de la crisi del 1929 amb l’actual

"La cobdícia porta als excessos financers"

El crack del 29 comença amb l’esclat de la bombolla financera de les accions borsàries. En la crisi actual es tracta de la bombolla financera de les hipoteques subprime. Els resultats de les dues bombolles són idèntics, però magnificats en tots els països desenvolupats en la crisi actual.

A Grècia la situació s’agreuja pel seu elevat dèficit. (Goldman Sachs ajudà a maquillar el real del 12,7% fins el 3,7%). Dèficit cobert amb l’emissió de deute pública, provocat per la política populista dels governs de Karamanlis, i descobert pel nou govern grec del 2009.
La societat grega es veu abocada a un gran augment del atur. Sense poder fer un New Deal amb Obres Públiques, ni tant sols pot refinançar el deute. S’ha de retallar tota la despesa pública, els salaris i les pensions. La pèrdua de llocs de treball i dels drets adquirits porten a l’agitació social contínua.
Tampoc pot fer-se una escalada militar com EE.UU i Alemanya com van fer a partir del 1933. Ni fer una devaluació monetària com es va fer en aquella època, ja que és dins la zona euro. Però segurament evitarà la fallida del país amb els rescats de la UE, a canvi de més agitació social. “Europa aboca Grècia a l’anarquia, o, ve a ser el mateix, a un ordre forçat, una dictadura. Inclús un feixisme” (Bernard-Henri Lévy, El País, 19-2-2012, pàg. 14, Opinió).
El que sí ha fet és aconseguir una bestreta del 53,5% sobre el nominal del deute públic (eliminant de cop 105.000 milions d’euros), i una reducció del tipus d’interès. Clar que els nous bons comencen a cotitzar entre un 24,9% i un 28,7% el primer dia, el 12-3-2012.
----------------------------------------------------------------------
ANGL:

Comparative about 1929 crisis and the current crisis

The crack of 29 started for the outbreak of the financial bubble on stock shares. Now the bubble is on the subprime mortgages. The results are identical, but magnificated on the current crisis when we look at developed countries.

Greece has a difficult situation for its deficit (Goldman Sachs helped Greece doing a makeup on the real deficit, which was a 12, 7%, Goldman announced a 3, 7%). This deficit was covered with public debt and this was caused for the populist politic of the Karamanlis government. The deficit was publicly exposed by the new government on 2009.

The Greek society suffers an increase of the unemployment. The new government of Greece can’t do a New Deal like United States on public works, because Greece can’t refinance its debt. The Greek nation most cut on all the public works, the salaries and the boards. The unemployment and the loss of the rights which were acquired before causes continue public agitation.

Greece can’t do an economical increase based on military forces like United States or Germany since 1933. Now Greece can’t do so devaluation because it is in European Union, but probably it will avoid bankruptcy with the rescue of EU, but this will cause social agitation. “Europe will pour Greece to anarchy or a forced order; a dictatorship. There is a person who speaks about fascism” (Bernard-Henri Lévy, El País, 19-2-2012, page. 14, Opinion).

A thing that’s been done yet is to get an advance of 53, 5% from the nominal of public debt (eliminating of time a 105000 million of €) and a reduction on interest rate, but the new bonus will be trading between a 24, 9% and a 28, 7% on first day (March 12th on 2012).
--------------------------------------------------------------------


CAST:

Comparativa de la Crisis del 1929 con la actual

“La codicia lleva a los excesos financieros”

El Crack del 29 empieza con el pinchazo de la burbuja financiera de las acciones en la bolsa. Ahora es la burbuja financiera de la hipotecas subprime. Los resultados, idénticos, pero magnificados en todos los países desarrollados.
En Grecia la situación se agrava por su elevado déficit (Goldman Sachs ayudó a maquillar la deuda real del 12,7% hasta el 3,7%). Déficit cubierto con emisiones de Deuda Pública, provocado por la política populista de los gobiernos Karamanlis, y descubierta por el nuevo gobierno del 2009.

Kostntios Karamanlis

La sociedad griega se ve impulsada a un gran aumento del paro, sin poder aplicar un New Deal en Obras Públicas, ya que ni siquiera puede refinanciar la deuda. Se tiene que recortar todo gasto público, los salarios y las pensiones. La pérdida de lugares de trabajo y de los derechos adquiridos, lleva a la continua agitación social.
Tampoco puede hacer una escalada militar como EE.UU. y Alemania en 1933. Ni hacer una devaluación, como hicieron ellos entonces, ya que está dentro la zona euro. Pero seguramente evitará la quiebra del país con los rescates de la UE, a cambio de más agitación social. “Europa lleva Grecia a la anarquía, o, lo que viene a ser lo mismo, a un orden forzado, una dictadura. Incluso un fascismo “. (Bernard-Henri Lévy,El País 19-2-2012, pág. 14, Opinión).

Lo que sí ha conseguido es una quita del 53,5% sobre el nominal de la Deuda Pública (eliminando de golpe 105.000 millones de euros), y una reducción de los tipos de interés. Claro que los nuevos bonos han empezado a cotizar entre un 24,9% y un 28,7% el primer día, el 12-3-2012.

TOTA OBRA TEATRAL TÉ UN PRELUDI, AQUEST ÉS EL DE GRÈCIA

Grècia 2.009



En la conjuntura negativa de l’economia mundial arran de la crisi creditícia i hipotecària ocorreguda als USA, el 2009 l’economia grega entrava en recessió després d’anys de creixement i el seu dèficit pressupostari es disparava fins al 15,4% del seu PIB.

Aquesta delicada situació venia de lluny ja que amb el canvi de govern sortien a la llum les irregularitat financeres comeses en els comptes macro-econòmiques del país. 
Aquest maquillatge de dades financeres del país amagava la situació real de l’economia grega; l’endeutament del país des dels Jocs Olímpics de l’any 2004 havia crescut fortament lligat a l’augment de la despesa pública arran de despeses excessives: s’havia augmentat la plantilla de funcionaris fins a 100.000 nous treballadors, un conjunt d’increments salarials en el sector públic, un sistema de pensions magnificat i una pujada de despeses innecessàries que portaven a una major emissió de deute públic. Paral•lelament els ingressos fiscals de l’estat no deixaven de reduir-se, sobretot per la reducció del pagament d’impostos per l’existència d’una important economia submergida (fins a un 30% sobre el PIB) així com d’una evasió de capitals p les grans fortunes. En definitiva en els últims anys la despesa pública s’havia descontrolat i les estadístiques i dades que el govern grec enviava a Brussel•les estaven manipulades.
Arran de la victòria del Partit Socialista, a l’octubre de 2009, el nou govern destapava les irregularitat financeres del govern anterior i revisava el dèficit públic, que no era pas del 6% com s’havia anunciat sinó del 12,7% (posteriorment se sabrà que realment era del 15,4%), i que el deute nacional s’elevava al 113,4% del PIB. La publicació d’aquestes noves dades, en una situació de greu crisi mundial, provocarà una desconfiança dels inversors i mercats internacionals front les garanties del deute grec. Aquests exerciren una enorme pressió sobre l’economia grega i el mateix desembre de 2009 les agències qualificadores de risc rebaixaven la solvència del deute grec fins a la classificació de bons escombraria. A partir d’aquí començaven els autèntics problemes al país, la devaluació de la seva qualificació portava a majors exigències dels inversors estrangers, el país cada cop tenia que fer front a interessos més elevats i els problemes econòmics no deixaven de magnificar-se. Aquesta desconfiança dels mercats internacionals i dels seus socis europeus portaren a que el govern tingués que prendre mesures d’austeritat, reducció de despeses i retalls públics, iniciant-se les protestes socials i el descrèdit internacional. A partir de principis de 2010, Grècia passaria a ser punt de mira de l’economia mundial i el maldecap de la zona euro, i els esdeveniments no deixarien de succeir-se fins avui.


Recull de causes principals de la crisi grega:


- Des del 2004, un fort augment de la despesa pública finançada amb un cada cop major deute públic (excés d’endeutament).
- Despeses excessives en l’administració, el sector públic i pensions.
- Reducció dels ingressos fiscals per l’existència d’una economia submergida i l’evasió de grans capitals.
- Conjuntura mundial negativa que agreujaria la situació grega.
- Descrèdit i desconfiança dels mercats internacionals per la falsificació de dades macro-econòmiques.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Grecia 2.009

En la coyuntura negativa de la economía mundial a raíz de la crisis crediticia e hipotecaria ocurrida en los USA, en 2009 la economía griega entraba en recesión después de años de crecimiento y su déficit presupuestario se disparaba hasta el 15,4% de su PIB.

Esta delicada situación venía de lejos ya que con el cambio de gobierno salían a la luz las irregularidades financieras cometidas en las cuentas macro-económicas del país.

Este maquillaje de datos financieros del país escondía la situación real de la economía griega; el endeudamiento del país desde los Juegos Olímpicos del año 2004 había crecido fuertemente ligado al aumento del gasto público a raíz de gastos excesivos: se había aumentado la plantilla de funcionarios hasta 100.000 nuevos trabajadores, un conjunto de incrementos salariales en el sector público, un sistema de pensiones magnificado y una subida de gastos innecesarios que llevaban a una mayor emisión de deuda pública. Paralelamente los ingresos fiscales del estado no dejaban de reducirse, sobre todo por la reducción del pago de impuestos por la existencia de una importante economía sumergida (hasta un 30% sobre el PIB) así como de una evasión de capitales para las grandes fortunas. En definitiva en los últimos años el gasto público se había descontrolado y las estadísticas y datos que el gobierno griego enviaba a Bruselas estaban manipuladas.

A raíz de la victoria del Partido Socialista, en octubre de 2009, el nuevo gobierno destapaba las irregularidades financieras del gobierno anterior y revisaba el déficit público, que no era del 6% como se había anunciado sino del 12,7% (posteriormente se sabrá que realmente era del 15,4%), y que la deuda nacional se elevaba al 113,4% del PIB. La publicación de estos nuevos datos, en una situación de grave crisis mundial, provocará una desconfianza de los inversores y mercados internacionales frente a las garantías de la deuda griega. Estos ejercieron una enorme presión sobre la economía griega y el mismo diciembre de 2009 las agencias calificadoras de riesgo rebajaban la solvencia de la deuda griega hasta la clasificación de bonos basura. A partir de aquí comenzaban los auténticos problemas en el país, la devaluación de su calificación llevaba a mayores exigencias de los inversores extranjeros, el país cada vez tenía que hacer frente a intereses más elevados y los problemas económicos no dejaban de magnificarse. Esta desconfianza de los mercados internacionales y de sus socios europeos llevó a que el gobierno tuviera que tomar medidas de austeridad, reducción de gastos y recortes públicos, iniciándose las protestas sociales y el descrédito internacional. A partir de principios de 2010, Grecia pasaría a ser punto de mira de la economía mundial y el dolor de cabeza de la zona euro, y los acontecimientos no dejarían de sucederse hasta hoy.

Recopilación de causas principales de la crisis griega:

- Desde 2004, un fuerte aumento del gasto público financiado con un cada vez mayor deuda pública (exceso de endeudamiento).

- Gastos excesivos en la administración, el sector público y pensiones.

- Reducción de los ingresos fiscales por la existencia de una economía sumergida y la evasión de grandes capitales.

- Coyuntura mundial negativa que agravaría la situación griega.

- Descrédito y desconfianza de los mercados internacionales para la falsificación de datos macro-económicas.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Greece 2.009

In the actual negative global economic situation for the crisis in United States, on the year 2009 the Greece economy was in recession after years of growth and its budget deficit grew up to 15,4% in the PIB of the country.
The delicate situation came from years ago because with the change of government the financial irregularities made in the macro-economic accounts of Greece were uncovered.

This makeup data hided the real economic situation of Greece; the debt since the Olympic Games on year 2004 increased in a strong way with the public spending for an excessive spending: the group of officials increased with a 100000 new workers, the salaries were raised in the public sector, a system of boards magnified and a raise of unnecessary expenses that only caused a major emission of public debt. At the same time the fiscal incomes of the nation were reducing continuously, especially for the reduction of the tax payment caused by an important submerged economy (the 30% of the PIB) and an evasion of capital made by the big fortunes. In short, in the last years the public debt was uncontrolled, the statistics and data which Greece sent to Brussels are manipulated.
The victory of the Socialist Party, on October 2009, caused the corkage of the financial irregularities in the previous government and they reviewed the public debt, it was not the 6% announced in the past but it was the 12, 7% (lately will be announced that the real public debt was 15, 4%), and the national debt was a 113, 4% of the PIB. The publication of this new data, in a situation of global crisis, caused the distrust of the invertors and the international markets in front the guaranties of the Greek debt. They exercised an enormous pressure on the Greek economy and on the December of 2009 the qualifying agencies of risk low the solvency of the Greek debt to junk bond. From this moment the real problems of Greece started, the devaluation of its qualifying leaded major exigencies from the estranger invertors, the country must make front to higher interests and the economic problems didn’t stop to grow up. This distrust of international markets and their European partners leaded the government about taking austerity measures, a reduction of the expenses and a cut in public services, starting up the social protests and the discredit and headache of the euro-zone. The events will not stop since this moment.

A collect of the principal causes of Greek crisis:

- Since 2004 a big increase of the public spending financed with a public debt. (Excess of debt)
- Excessive spending in the administration, the public sector and pensions.
- Reduction of the fiscal income for the existence of a submerged economy and the evasion of large capital.
- Negative global situation that aggravates the Greek situation
- Discredit and distrust of the international markets for the falsification of macro-economic data.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Fonts/ Fuentes/ Sources:

http://www.eleconomista.es/economia/noticias/3172669/06/11/Grecia-causas-y-consecuencias-de-una-crisis-historica.html
http://www.realinstitutoelcano.org/wps/portal/rielcano/contenido?WCM_GLOBAL_CONTEXT=%2Felcano%2Felcano_es%2Fzonas_es%2Fari91-2010
http://www.lavanguardia.com/economia/20110629/54178622461/la-crisis-griega-fecha-a-fecha.html
http://www.rtve.es/noticias/20120215/cronologia-crisis-grecia/329528.shtml
http://es.wikipedia.org/wiki/Crisis_financiera_en_Grecia_de_2010-2011
http://www.monografias.com/trabajos84/crisis-grecia/crisis-grecia.shtml#origendela