Grècia 2.009
En la conjuntura negativa de l’economia mundial arran de la crisi creditícia i hipotecària ocorreguda als USA, el 2009 l’economia grega entrava en recessió després d’anys de creixement i el seu dèficit pressupostari es disparava fins al 15,4% del seu PIB.
Aquesta delicada situació venia de lluny ja que amb el canvi de govern sortien a la llum les irregularitat financeres comeses en els comptes macro-econòmiques del país.
Aquest maquillatge de dades financeres del país amagava la situació real de l’economia grega; l’endeutament del país des dels Jocs Olímpics de l’any 2004 havia crescut fortament lligat a l’augment de la despesa pública arran de despeses excessives: s’havia augmentat la plantilla de funcionaris fins a 100.000 nous treballadors, un conjunt d’increments salarials en el sector públic, un sistema de pensions magnificat i una pujada de despeses innecessàries que portaven a una major emissió de deute públic. Paral•lelament els ingressos fiscals de l’estat no deixaven de reduir-se, sobretot per la reducció del pagament d’impostos per l’existència d’una important economia submergida (fins a un 30% sobre el PIB) així com d’una evasió de capitals p les grans fortunes. En definitiva en els últims anys la despesa pública s’havia descontrolat i les estadístiques i dades que el govern grec enviava a Brussel•les estaven manipulades.
Arran de la victòria del Partit Socialista, a l’octubre de 2009, el nou govern destapava les irregularitat financeres del govern anterior i revisava el dèficit públic, que no era pas del 6% com s’havia anunciat sinó del 12,7% (posteriorment se sabrà que realment era del 15,4%), i que el deute nacional s’elevava al 113,4% del PIB. La publicació d’aquestes noves dades, en una situació de greu crisi mundial, provocarà una desconfiança dels inversors i mercats internacionals front les garanties del deute grec. Aquests exerciren una enorme pressió sobre l’economia grega i el mateix desembre de 2009 les agències qualificadores de risc rebaixaven la solvència del deute grec fins a la classificació de bons escombraria. A partir d’aquí començaven els autèntics problemes al país, la devaluació de la seva qualificació portava a majors exigències dels inversors estrangers, el país cada cop tenia que fer front a interessos més elevats i els problemes econòmics no deixaven de magnificar-se. Aquesta desconfiança dels mercats internacionals i dels seus socis europeus portaren a que el govern tingués que prendre mesures d’austeritat, reducció de despeses i retalls públics, iniciant-se les protestes socials i el descrèdit internacional. A partir de principis de 2010, Grècia passaria a ser punt de mira de l’economia mundial i el maldecap de la zona euro, i els esdeveniments no deixarien de succeir-se fins avui.
Recull de causes principals de la crisi grega:
- Des del 2004, un fort augment de la despesa pública finançada amb un cada cop major deute públic (excés d’endeutament).
- Despeses excessives en l’administració, el sector públic i pensions.
- Reducció dels ingressos fiscals per l’existència d’una economia submergida i l’evasió de grans capitals.
- Conjuntura mundial negativa que agreujaria la situació grega.
- Descrèdit i desconfiança dels mercats internacionals per la falsificació de dades macro-econòmiques.
En la conjuntura negativa de l’economia mundial arran de la crisi creditícia i hipotecària ocorreguda als USA, el 2009 l’economia grega entrava en recessió després d’anys de creixement i el seu dèficit pressupostari es disparava fins al 15,4% del seu PIB.
Aquesta delicada situació venia de lluny ja que amb el canvi de govern sortien a la llum les irregularitat financeres comeses en els comptes macro-econòmiques del país.
Aquest maquillatge de dades financeres del país amagava la situació real de l’economia grega; l’endeutament del país des dels Jocs Olímpics de l’any 2004 havia crescut fortament lligat a l’augment de la despesa pública arran de despeses excessives: s’havia augmentat la plantilla de funcionaris fins a 100.000 nous treballadors, un conjunt d’increments salarials en el sector públic, un sistema de pensions magnificat i una pujada de despeses innecessàries que portaven a una major emissió de deute públic. Paral•lelament els ingressos fiscals de l’estat no deixaven de reduir-se, sobretot per la reducció del pagament d’impostos per l’existència d’una important economia submergida (fins a un 30% sobre el PIB) així com d’una evasió de capitals p les grans fortunes. En definitiva en els últims anys la despesa pública s’havia descontrolat i les estadístiques i dades que el govern grec enviava a Brussel•les estaven manipulades.
Arran de la victòria del Partit Socialista, a l’octubre de 2009, el nou govern destapava les irregularitat financeres del govern anterior i revisava el dèficit públic, que no era pas del 6% com s’havia anunciat sinó del 12,7% (posteriorment se sabrà que realment era del 15,4%), i que el deute nacional s’elevava al 113,4% del PIB. La publicació d’aquestes noves dades, en una situació de greu crisi mundial, provocarà una desconfiança dels inversors i mercats internacionals front les garanties del deute grec. Aquests exerciren una enorme pressió sobre l’economia grega i el mateix desembre de 2009 les agències qualificadores de risc rebaixaven la solvència del deute grec fins a la classificació de bons escombraria. A partir d’aquí començaven els autèntics problemes al país, la devaluació de la seva qualificació portava a majors exigències dels inversors estrangers, el país cada cop tenia que fer front a interessos més elevats i els problemes econòmics no deixaven de magnificar-se. Aquesta desconfiança dels mercats internacionals i dels seus socis europeus portaren a que el govern tingués que prendre mesures d’austeritat, reducció de despeses i retalls públics, iniciant-se les protestes socials i el descrèdit internacional. A partir de principis de 2010, Grècia passaria a ser punt de mira de l’economia mundial i el maldecap de la zona euro, i els esdeveniments no deixarien de succeir-se fins avui.
Recull de causes principals de la crisi grega:
- Des del 2004, un fort augment de la despesa pública finançada amb un cada cop major deute públic (excés d’endeutament).
- Despeses excessives en l’administració, el sector públic i pensions.
- Reducció dels ingressos fiscals per l’existència d’una economia submergida i l’evasió de grans capitals.
- Conjuntura mundial negativa que agreujaria la situació grega.
- Descrèdit i desconfiança dels mercats internacionals per la falsificació de dades macro-econòmiques.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Síntesis muy correcta para ver las causas principales de como Grecia ha llegado a donde está, una economía seria no puede hacer las cosas así de mal y además falsificar sus cuentas para seguir inmersa en una situación ficticia.
ResponElimina