AQUÍ HI HA MARRO

CAT. L´austeritat sense matisos a què s´ha sotmès Grècia ha fet saltar les costures d´un país fràgil, inconscient de les regles per administrar els fons públics, irresponsable i ara incapaç de formar un govern estable. El cert és que les dues eleccions de diumenge (06/05/12), se´n poden treure dues conclusions; la primera és que la victòria d´Hollande pot significar un reequilibri de la política alemanya i l´aparició del concepte de creixement per damunt de l´austeritat; la segona és que Grècia continua sent un malalt en fase terminal d´aquesta Europa que ha perdut el fil conductor de la seva fundació: el progrès,la pau,la llibertat i la solidaritat. Alemanya pot ser responsable de la dràstica austeritat aplicada als grecs i arreu d´Europa, però els culpables del que passa a Grècia són els grecs.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

CAST. La austeridad sin matises a la que se ha sometido a Grecia ha hecho saltar las costuras de un país frágil, insonsciente de las reglas para administrar los fondos públicos, irresponsable y ahora incapaz de formar un gobierno estable. Lo cierto es que las dos elecciones del domingo (06/05/12), se pueden sacar dos conclusiones: la primera es que la victoria de Hollande puede significar un reequilibrio de la política alemana y la aparición del concepto de crecimiento por encima de la austeridad; la segunda es que Grecia sigue siendo un enfermo en fase terminal de esta Europa que ha perdido el hilo conductor de su fundación: el progreso, la paz, la libertad y la solidaridad. Alemania puede ser responsable de la drástica austeridad aplicada a los griegos y en toda Europa, pero los culpables de lo que pasa en Grecia son los griegos.

Desfés les edicions

MERKEL I SARKOZY MARQUEN L'AGENDA DE PAPANDREU

CAT. La dura situació econòmica que està travessant Grècia i que com tots sabem, ha necessitat de la injecció econòmica del FMI (Fons Monetari Internacional) i de la UE; a canvi, això sí, d’importants retallades i privatitzacions i la pèrdua de gran quantitat de patrimoni grec, acompanyat de la condonació d’uns 100.000 milions d’euros del deute de Grècia.
Les injeccions econòmiques rebudes per Grècia, per evitar la fallida econòmica, estan subjectes a aquestes privatitzacions, que com segons creu el primer ministre grec, Giorgios Papandreu, s’ha de consultar al poble grec mitjançant un referèndum en el que es decidirà si el poble està d’acord amb aquestes privatitzacions requerides. Davant d’aquesta situació, tant Angela Merkel com Nicolàs Sarkozy, van pressionar l’executiu ...grec de què si no s’acceptaven les condicions imposades, tant per l’FMI i CE, Grècia hauria de prendre una important decisió i abandonar la zona euro.

Tot vindria lligat al resultat del referèndum proposat per al mes de desembre. Si el poble grec no està d’acord amb aquest pla d’ajuda (acompanyat de privatitzacions de patrimoni grec) es congelaria el paquet de 8 mil milions d’euros a Grècia per a què l’executiu pogués fer front als pagaments, i Grècia es veuria obligada a abandonar la UE i la zona euro. Finalment, Giorgios Papandreu, va fer marxa enrere i es va retractar sobre l’opció de fer un referèndum, després de les pressions rebudes per la UE. El que sí ha triat Papandreu és la formació d’un govern grec de coalició nacional amb el suport del partit conservador d’Antonis Sámaras, Nova Democràcia.

Papandreu va proposar la retirada del referèndum i la convocatòria al parlament grec d’un vot de confiança a les gestions del seu govern socialista. Aquest va superar la moció de confiança amb 153 vots dels 300 possibles, tot i així ja havia assegurat que després del vot de confiança s’apartaria del govern deixant pas a un govern de coalició o tecnòcrata d’unitat nacional, encapçalat per l’ex – vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Lucas Papademos. Amb aquesta decisió, Grècia va aconseguir desbloquejar el paquet d’ajuda de 8 mil milions d’euros, per a poder pagar els sous dels treballadors públics i d’altres despeses.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

CAST. La dura situación económica que está atravesando Grecia y que como todos sabemos, ha necesitado de la inyección económica por parte del FMI (Fondo Monetario Internacional) y de la UE; a cambio, eso sí, de importantes recortes económicos y privatizaciones, perdiendo así, gran cantidad de patrimonio griego, acompañado de la condonación de unos 100.000 millones de euros de la deuda de Grecia.
Las inyecciones económicas recibidas por Grecia, para evitar la fallida económica, están sujetas a estas privatizaciones, que según el primer ministro griego, Girogios Papandreu, se ha de realizar una consulta al pueblo griego mediante un referendo, en el que se decidirá si el pueblo está de acuerdo en aceptar las privatizaciones requeridas. Ante esta situación, tanto Angela Merkel co...mo Nicolás Sarkozy, han presionado al ejecutivo griego de que si no aceptan las condiciones impuestas por el FMI y la UE, Grecia debería tomar una decisión y abandonar la zona euro.
 

Todo estaría a expensas del resultado del referendo propuesto para el mes de Diciembre. Si el pueblo griego no acepta el plan de ayuda (acompañado de las importantes privatizaciones) se congelaría el paquete de 8 mil millones de euros a Grecia para que el ejecutivo pudiera hacer frente a los pagos de sueldos de sus trabajadores públicos y, a demás, Grecia se vería obligada a abandonar la UE y la zona euro. Finalmente, Giorgios Papandreu, hizo marcha atrás anulando el referendo, después de las presiones sometidas por la UE. La opción escogida por Papandreu es la formación de un gobierno griego de coalición nacional, con el soporte del partido conservador de Antonis Sámaras, Nueva Democracia.

Papandreu propuso la retirada del referendo y la convocatoria al parlamento griego de un voto de confianza en las gestiones del gobierno socialista. Éste superó la moción de confianza con 153 votos favorables de los 300 posibles, aún así ya había asegurado que tras el voto de confianza se apartaría del gobierno dejando paso a un gobierno de tecnócratas de unidad nacional, encabezado por el ex vicepresidente del Banco Central Europeo, Lucas Papademos. Con esta decisión, Grecia consiguió desbloquear el paquete de ayuda de los 8 mil millones de euros para poder hacer frente a los pagos de sus trabajadores públicos y otros gastos.

L’ABISME GREC S’ACCENTUA (MAIG-JULIOL DE 2.011)

CAT. Els mesos compresos entre maig i setembre de 2011 a Grècia van ser especialment compulsius. Grècia es trobava, literalment, “al borde del abismo”, mentre que des de la UE i el FMI se li exigia una fortíssima privatització del seu estat i un enorme pla de retalls per poder permetre l’arribada dels paquets d’ajuda que evitarien la caiguda definitiva de l’estat Grec. Els protagonistes durant aquests mesos van ser Merkel, Sarkozy i Papandreu, amb moments de molta tensió política entre ells, que podrien haver canviat perfectament l’historia que coneixement avui en dia.

A començaments de Maig, la UE i el FMI pressionen a l’estat Grec per a que acceleri les reformes promeses per accedir al cinquè paquet d’ajuda de 12.000 milions. Davant d’aquesta pressió, el dia 23 es presenta un pla de retalls ple de privatitzacions, amb el qual s’espera que l’estat Grec pugui ingressar al voltant de 50.000 milions d’euros anuals fins el 2015, per poder reduir la monstruosa deute públic que ja arribava fins el 153% del PIB del país. Per evitar possibles sorpreses desagradables, van arribar inspectors de la UE i el FMI per revisar i assegurar-se que el pla de privatitzacions es dugués a terme tal com s’esperava. Durant aquest mes també s’escampen els rumors de que Grècia, davant la situació en que es troba, sortiria de la zona euro i per tan també de la comunitat Europea. La resposta de la població no es va deixar esperar, i el 25 es va congregar una manifestació a la plaça del parlament en oposició al pla de retalls, de la UE i del FMI, i sobretot, de la classe política grega. Al voltant de 7.000 manifestants (segons la policia) van ser els convocats per mitja de les xarxes socials, resultant en una manifestació pacífica sense incidents, al contrari d’algunes manifestacions posteriors.

Tancat el mes de Maig, entrem en el mes de Juny, on trobem a Papandreu amb un problema de suport del seu propi partit, del qual diferents membres abandonen i acaben amb una majoria de 151 vots de 300, que queda solucionat amb una remodelació completa del seu gabinet per poder continuar endavant el pla d’ajust previst. El fins llavors ministre de defensa i opositor del primer ministre en el PASOK (Evangelos Venizellos) es converteix en nou responsable de Finances. El 28 del mateix mes, es convocada la quarta vaga general de l’any convocada per part del GSEE i el Adely, que van paralitzar el país, amb una duració de 48 hores, en contra de la votació sobre el pla d’ajust de 2012-15, que resulta vital per la supervivència del país, ja que d’aquest pla depèn l’arribada d’injeccions de diners de part de la UE i el FMI. Al final va ser aprovat amb una ajustada majoria en el Parlament.

Al mes de juliol, Grècia es troba en un greu problema: suspensió de pagaments. L’estat Grec fa fallida, no li queda líquid per poder pagar els creditors i te davant seu una de les decisions més difícils que ha pres mai el país: mantenir-se dintre la UE, o sortir de la zona euro. En cas de mantenir-se dintre, Alemanya negociaria un possible perdo de part del deute extern de Grècia, i un augment dels anys en els quals s’haurien de tornar els interessos. Aquesta opció implica una “fallida suau”, feta de forma selectiva, deixant els òrgans indispensables de l’estat grec juntament amb només mesures de retall. El cas contrari radica en la sortida de la zona euro de Grècia, la completa fallida de tot el seu estat, una brutal devaluació de la seva moneda i un retrocés equivalent a 50 anys enrere. Aquesta decisió es va allargar fins el referèndum dut a terme per Papandreu, davant l’escandalització de Merkel i Sarkozy i continues tensions entre els tres presidents.

--------------------------------------------------------------------------------------

 CAST.  Los meses comprendidos entre mayo y septiembre de 2011 en Grecia fueron especialmente compulsivos. Grecia se encontraba, literalmente, "al borde del abismo", mientras que desde la UE y el FMI se le exigía una fuertísima privatización de su estado y un enorme plan de recortes para poder permitir la llegada de los paquetes de ayuda que evitarían la caída definitiva del estado Griego. Los protagonistas durante estos meses fueron Merkel, Sarkozy y Papandreu, con momentos de mucha tensión política entre ellos, que podrían haber cambiado perfectamente la historia que conocimiento hoy en día.

A principios de Mayo, la UE y el FMI presionan al estado Griego para que acelere las reformas prometidas para acceder al quinto paquete de ayuda de 12.000 millones. Ante esta presión, el día 23 se presenta un plan de recortes lleno de privatizaciones, con el cual se espera que el estado Griego pueda ingresar alrededor de 50.000 millones de euros anuales hasta el 2015, para poder reducir la monstruosa deuda pública que ya llegaba hasta el 153% del PIB del país. Para evitar posibles sorpresas desagradables, llegaron inspectores de la UE y el FMI para revisar y asegurarse de que el plan de privatizaciones se llevara a cabo tal como se esperaba. Durante este mes también se extienden los rumores de que Grecia, ante la situación en que se encuentra, saldría de la zona euro y por tanto también de la comunidad Europea. La respuesta de la población no se dejó esperar, y el 25 se congregó una manifestación en la plaza del parlamento en oposición al plan de recortes, de la UE y del FMI, y sobre todo, de la clase política griega. Alrededor de 7.000 manifestantes (según la policía) fueron los convocados por medio de las redes sociales, resultando en una manifestación pacífica sin incidentes, al contrario de algunas manifestaciones posteriores.

Cerrado el mes de Mayo, entramos en el mes de Junio, donde encontramos a Papandreu con un problema de apoyo de su propio partido, del que diferentes miembros abandonan y termina con una mayoría de 151 votos de 300, que queda solucionado con una remodelación completa de su gabinete para poder seguir adelante el plan de ajuste previsto. El hasta entonces ministro de defensa y opositor del primer ministro en el PASOK (Evangelos Venizellos) se convierte en nuevo responsable de Finanzas. El 28 del mismo mes, se convocaba la cuarta huelga general del año convocada por parte del GSEE y el Adely, que paralizaron el país, en una duración de 48 horas, en contra de la votación sobre el plan de ajuste de 2012-15, que resulta vital para la supervivencia del país, ya que de este plan depende la llegada de inyecciones de dinero de parte de la UE y el FMI. Al final fue aprobado con una ajustada mayoría en el Parlamento.

En el mes de julio, Grecia se encuentra en un grave problema: suspensión de pagos.
El estado Griego quiebra, no le queda líquido para poder pagar a los acreedores y tiene ante sí una de las decisiones más difíciles que ha tomado nunca el país: mantenerse dentro de la UE, o salir de la zona euro. En caso de mantenerse dentro, Alemania negociaría un posible pierdo de parte de la deuda externa de Grecia, y un aumento de los años en los que deberían devolver los intereses. Esta opción implica una "quiebra suave", hecha de forma selectiva, dejando los órganos indispensables del estado griego junto con solo medidas de recorte. El caso contrario radica en la salida de la zona euro de Grecia, la completa quiebra de todo su estado, una brutal devaluación de su moneda y un retroceso equivalente a 50 años atrás. Esta decisión se alargó hasta el referéndum llevado a cabo por Papandreu, ante la escandalización de Merkel y Sarkozy y continuas tensiones entre los tres presidentes.

LA SITUACIÓ CRÍTICA DE GRÈCIA A INICIS DEL 2.011

CAT. Els origens de la crisi econòmica de Grècia es trobaven ben lluny però els efectes estaven ben propers. A principis d’abril el programa d’austeritat de Grècia va ser avaluat per representants de la UE, del FMI i del BCE ja que hi havia rumors d’una posible reestructuració del seu deute, malgrat que el govern ho negaven reiteradament. Grècia necesitaba diners i a canvi se li demanaven importants reformes i un programa d’austeritat que implicava importants –i impopulars- retallades econòmiques. Uns dies més tard el govern hel•lè abançava els detalls del plà de privatització proposat per a recaudar 50.000 milions d’euros: va posar a Grècia a la venda, privatitzant empreses públiques, banca, ports i aeroports i un llarg etc.
Grècia va veure ampliat el període de temps per a resoldre els prestecs obtinguts (cimera europea); però els mercats es van sentir defraudats i la borsa va caure un 2’7%.
El govern intentava convèncer els ciutadans que amb aquestes mesures presupostàries, es podia rebaixar el dèficit públic un 1% en quatre anys, es reduirien els gastos de l’Estat fins a deixar-los en el 44% del PIB, augmentarien els ingresos fins al 43% i es descartava la convocatòria d’eleccions anticipades.
En la segona quinzena d’abril, però, la prima de risc hel•lena estava en nivells màxims, 1.147 punts bàsics amb una rentabilitat molt alta, el deute públic ja superava el 340.000 milions d’euros, el dèficit arribava al 10’3% del PIB en 2010 i, no obstant, es continuava dient que Grècia no tenia intencions de reestructurar el seu enorme deute ni de negociar les condicions de l’ajud extern que rebia.
A les acaballes del mes d’abril, en una nova revisió del dèficit públic acumulat per Grècia la situació econòmica va empitjorar, malgrat que políticament es prometia fer tot el possible per complir amb els compromisos presupostaris, es “justificava” la recesió i es maquillava amb dades positives del passat.
Es disparava el cost del deute grec i portuguès (24’88% i 11’91% respectivament) i s’extenien de nou els rumors i els temors sobre la reestructuració del deute grec; però el BCE s’oposava i des d’altres estaments es pensava que això provocaria una nova crisi bancària per estar fortament entrellaçats els mercats de capital de l’eurozona.
Al mes de maig –dia 2- es pretenia parar el frau fiscal del país hel•lé que fa que es perdin annualments enormes quantitats de diners. Parant el frau d’accions positives com ara multes, confiscacions, control de comptes bancaris que alguns ciutadans grecs tenien a Suïssa (paradís fiscal), molts d’aquests diners es podrien recaudar. Feia un any ja del rescat de Grècia (decisió del FMI) i des del govern es pensava que el deute era assumible, però difícil i es creia que l’any 2011 sería l’últim de la contracció de l’economia hel•lena.

 I el 6 de maig, els països de l’eurozona descartaven la reestructuració del deute grec i la possible sortida de Grècia de l’eurozona, però començaven els rumors de que Grècia podria deixar l’euro, sortir de l’eurozona i tornar a fer servir el dracma com a moneda. El President de l’Eurogrup ho desmentia.
Dies després, continuaven els mateixos rumors i en una reunió extraordinària –i secreta- a Luxemburg a la que asisteixen els ministres de finances de França, Alemanya i Espanya (i també va assistir Grècia però només a nivell consultiu), es va parlar de la situació de Grècia però també d’Irlanda i Portugal. A Grècia se li va demanar que el programa de recuperació grec fos més sever.
Els mercats van posar en dubte que Grècia fos capaç de complir amb els seus compromissos de pagament i els sindicats majoritàris van convocar una vaga per protestar les mesures presses pel govern grec.
El 8 de maig, els ministre de Finances britànic es va negar a participar en el segon rescat a Grècia. I es tornava a parlar del retorn al dracma i la sortida de Grècia de l’eurozona. La tornada del dracma faria que els productes grecs tinguessin un abaratament, es venguessin millor i permetessin a l’estat grec la possibilitat d’ingressar més impostos i acabar amb els deutes. Però seria un procès massa lent.
S’havia de “condonar” el deute exterior grec, que el dracma ajudés a les empreses a sortir cap endavant. Però no era suficient amb l’opinió dels altres per a prendre aquesta decisió. Era necessari primer saber què opinaven els grecs sobre tot això.
Els altres països de l’eurozona havien d’acompanyar amb benevolència aquest procès si es feia realitat.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

LA SITUACIÓN CRÍTICA DE GRECIA A INICIOS DEL 2.011

CAST. Los orígenes de la crisis económica de Grecia se encontraban muy lejos pero los efectos eran cercanos. A principios de abril el programa de austeridad de Grecia fue evaluado por representantes de la UE, del FMI y del BCE ya que había rumores de una posible reestructuración de su deuda, aunque el gobierno lo negaban reiteradamente. Grecia necesitaba dinero ya cambio se le pedían importantes reformas y un programa de austeridad que implicaba importantes-e impopulares-recortes económicos. Unos días más tarde el gobierno heleno adelantó los detalles del plan de privatización propuesto para recaudar 50.000 millones de euros: puso a Grecia a la venta, privatizando empresas públicas, banca, puertos y aeropuertos y un largo etc.
Grecia vio ampliado el periodo de tiempo para resolver los prestamos obtenidos (cumbre europea), pero los mercados se sintieron defraudados y la bolsa cayó un 2'7%.
El gobierno intentaba convencer a los ciudadanos que con estas medidas presupuestarias, se podía rebajar el déficit público un 1% en cuatro años, se reducirían los gastos del Estado hasta dejarlos en el 44% del PIB, aumentarían los ingresos hasta el 43% y se descartaba la convocatoria de elecciones anticipadas.
En la segunda quincena de abril, sin embargo, la prima de riesgo helena estaba en niveles máximos, 1.147 puntos básicos con una rentabilidad muy alta, la deuda pública ya superaba el 340 000 millones de euros, el déficit alcanzaba el 10'3 % del PIB en 2010 y, sin embargo, se seguía diciendo que Grecia no tenía intenciones de reestructurar su enorme deuda ni de negociar las condiciones de la ayuda externa que recibía.
A finales del mes de abril, en una nueva revisión del déficit público acumulado por Grecia la situación económica empeoró, aunque políticamente se prometía hacer todo lo posible para cumplir con los compromisos presupuestarios, se "justificaba" la recesión y se maquillaba con datos positivos del pasado.
Se disparaba el coste de la deuda griega y portugués (24'88% y 11'91% respectivamente) y se extendían de nuevo los rumores y los temores sobre la reestructuración de la deuda griega, pero el BCE se oponía y desde otros estamentos se pensaba que esto provocaría una nueva crisis bancaria por estar fuertemente entrelazados los mercados de capital de la eurozona.
En el mes de mayo-día 2 - se pretendía parar el fraude fiscal del país heleno, que hace que se pierdan anualmente enormes cantidades de dinero. Parando el fraude de acciones positivas tales como multas, confiscaciones, control de cuentas bancarias que algunos ciudadanos griegos tenían en Suiza .
Ya había pasado un año del rescate de Grecia (decisión del FMI) y desde el gobierno se pensaba que la deuda era asumible, aunque difícil y se creía que el año 2011 sería el último de la contracción de la economía helena.
El 6 de mayo, los países de la eurozona descartaban la reestructuración de la deuda griega y la posible salida de Grecia de la eurozona, pero empezaban los rumores de que Grecia podría dejar el euro, salir de la eurozona y volver a utilizar el dracma como moneda. El Presidente del Eurogrupo lo desmentía.
Días después, continuaban los mismos rumores y en una reunión extraordinaria-y secreta-en Luxemburgo a la que asisten los ministros de finanzas de Francia, Alemania y España (y también asistió Grecia pero sólo a nivel consultivo), se habló de la situación de Grecia pero también de Irlanda y Portugal. A Grecia se le pidió que el programa de recuperación griego fuera más severo.
Los mercados pusieron en duda que Grecia fuera capaz de cumplir con sus compromisos de pago y los sindicatos mayoritarios convocaron una huelga para protestar las medidas tomadas por el gobierno griego.

 El 8 de mayo, el ministro de Finanzas británico se negó a participar en el segundo rescate a Grecia. Y se volvía a hablar del regreso al dracma y la salida de Grecia de la eurozona. El retorno del dracma haría que los productos griegos tuvieran un abaratamiento, se vendieran mejor y permitieran al estado griego la posibilidad de ingresar más impuestos y acabar con las deudas. Pero sería un proceso demasiado lento.
Había que "condonar" la deuda exterior griega que el dracma ayudara a las empresas a salir hacia adelante. Pero no era suficiente con la opinión de los demás para tomar esta decisión. Era necesario primero saber qué opinaban los griegos sobre todo esto.
Los otros países de la eurozona debían acompañar con benevolencia este proceso si se hacía realidad.

RETORN A ÍTACA

CAT. Les coses s´han de dir pel seu nom i si pensem en el període que data del 700aC a 500dC a Grècia, encara que en aquella època la regió s’anomenava  Hel·làdic, es submergí en una stasis, o crisi cosa que sembla una astoradora casualitat amb l´actualitat, tot i que el motor de les dues fos diferent:  la primera per la propietat de terra a i la segona en sotmetiment al caos sota la bandera "immobiliària",  tot i que actualment les finances fan que la crisi sigui global.

Sumat a tots els períodes de crisi; de l’imperi romà oriental o el bizantí posteriorment anomenat, patir el domini turc, la crua guerra de independència en les revolucions liberals de 1820, les guerres mundial... Potser després de reflexionar podrem pensar en un etern retorn cap a Ítaca?

Fins aviat!!!

-----------------------------------------------------------------

CAST. Las cosas han de ser nombradas por su nombre y si pensamos en el período que data des de 700aC hasta 500dC en Grecia, aunque esa región fuese llamada Heládica, se sumergió en una stasis o crisis, hecho que parece una increíble casualidad si miramos la actualidad, aunque los motores de ambas fueron diferentes: la primera por la propiedad de la tierra y la segunda acontece al caos subyugado bajo la bandera “inmobiliaria”, pero actualmente las finanzas hacen que la crisis tenga un carácter global.

Sumado a todos los periodos de crisis; del imperio romano oriental o imperio bizantino posteriormente, sufrir el dominio turco, la cruda guerra de independencia en las revoluciones liberales de 1820, las guerras mundiales… ¿Puede que después de reflexionar podremos pensar en un eterno regreso hacia Ítaca?

¡¡¡Hasta pronto!!!

-----------------------------------------------------------------

ENGL. We must say things on his name and if we think on the period which goes from 700bC to 500aC in Greece, although it was called Helladic on this historic period, it was in a deep stasis or crisis, this fact seems to be an unreliable coincidence if we look nowadays, but the forces which caused the crisis were different: the first for the propriety of the earth, and the second is a chaos under the flag of the “estates” but actually the finances make the crisis become global.

And we most add all the periods of crisis; the oriental Romanian Empire or the Constantinopolitan Empire lately, or the submission under the Turks, the cruel independence war when the liberal revolutions on 1820 happened, the world wars… maybe after a little thinking we could say that Greece is on an eternal return to Ithaca?

See you soon!!!

 

L'HORA FOSCA ÉS A PUNT D'ARRIBAR

CAT: Alba Daurada ha arribat al parlament grec i opta a tenir entre 13 i 22 escons, no cal recordar que és un partit d’ideologia neonazi.

Només podem dir que la sort ens acompanyi i que fins aviat!!!

------------------------------------------------------------------------

CAST: Alba Dorada ha llegado al parlamento griego y opta a tener entre 13 y 22 escaños, no hace falta recordar que es un partido de ideología neonazi.

Sólo podemos decir que la suerte nos acompañe. ¡¡¡Hasta pronto!!!

-----------------------------------------------------------------------

ENGL: Golden Dawn has reached the Greek Parliament and it could take between 13 or 22 seats. We must remember you that this party has an ideology neo-Nazi.

We only could say “Good night and good luck” See you soon!!!

Nikolaos Mihaloliakos

RESULTATS MOMENTANIS DE LES ELECCIONS GREGUES

CAT. Amb el 13,4% escrutat, Nova Democràcia i el PASOK no arribarien al mínim necessari per a governar plegats. Segons els primers resultats oficials difosos pel govern grec, Nova Democràcia guanya per la mínima, amb un 21,29% dels vots, mentre que el PASOK s'enfonsa encara més, amb un 14,86%. Plegats, doncs, no arriben amb 38% necessari per a formar govern. Mentrestant, la coalició d'esquerres se situa com a segona força amb un 14,88%, frec a frec amb el PASOK, mentre que l'extrema dreta obté de moment un 6,75%.

Els grecs han castigat així els partits de l'actual coalició de govern, favorables als acords de rescat pactats amb la ''Troika”. De la nova composició del parlament, en sortirà un nou primer ministre, en substitució de l'interí Lucas Papademos. Aquest nou parlament decidirà si manté els termes del pla de rescat o bé renegocia la situació amb Europa.

Aquests són els resultats momentanis de les eleccions gregues, us seguirem informant. Fins aviat!!!

----------------------------------------------------------------------------------------

CAST. Con un 13,4% escrutado, Nueva Democracia i el PASOK no llegan al mínimo necesario para gobernar juntos. Según los primeros resultados oficiales difundidos per el gobierno griego Nueva Democracia ganaría por la mínima, con un 21,29% de los votos, mientras que el PASOK se hunde aún más, con un 14,86%. Juntos, pues, no llegan al 38% necesario para formar gobierno. Mientras, la coalición de izquierdas se sitúa como segunda fuerza con un 14,88%, rozando con el PASOK, mientras que la extrema derecha obtiene de momento un 6,75%.

Los griegos han castigado así a los partidos de la actual coalición de gobierno, favorables a los acuerdos de rescate pactados con la “Troika”. De la nueva composición parlamentaria saldrá un nuevo primer ministro, en substitución del interino Lucas Papademos. Este nuevo parlamento decidirá si mantiene los términos del plan de rescate o bien renegocia la situación con Europa.

Estos son los resultados momentáneos de las elecciones griegas, os seguiremos informando. ¡¡¡Hasta pronto!!!

----------------------------------------------------------------------------------------

ENGL. With a 13, 4% scrutinize, New Democracy and the PASOK do not reach the minimum which they need to govern together. If we look to the first official results defunded by the Greek government New Democracy will win for the minimum, with a 21, 29% of the votes, on the other hand PASOK will be sinking more, with a 14, 86%. Together, so, cannot reach the 38% necessary if they want to form government. Although the left coalition is situated as a second force with the 14, 88%, the same percentage as PASOK more or less, and the extreme right has at this moment the 6, 75% of the votes.

The Greeks have punished in this way the parties of the actual government coalition, which are favorable of following the agreements of recue agreed on the “Troika”. From the new composition of the Parliament a new first minister will come out, who will substitute Lucas Papademos. This new Parliament will decide if the country keeps in the terms of the rescue plan or if the country renegotiated the situation with Europe.

These are the results by the moment of the Greek election, we will be informing. See you soon!!! 

Alba Daurada/ Alba Dorada/ Golden Dawn: Neonazi

Nova Democràcia/ Nueve Democracia/ New Democracy: Right

Syriza: radical left

PASOK: right

ENS SAP GREU PERÒ ZEUS EN AQUEST MOMENT NO ÉS A CASA... DEIXI UN MISSATGE

CAT. Poderosa Afrodita de Woody Allen, aquest fragment del film és brillant pel recurs que fa de l’antiga tragèdia grega. Però amb un final que ataca un tema tan trivial com l’exagerat problema actual, crec que podeu seguir a on volem arribar a parar...

Fins aviat!!!

------------------------------------------------------------------------------------------

CAST. Poderosa Afrodita de Woody Allen, este fragmento de la pel·lícula es brillante por el recurso que hace de la antigua tragedia griega. Pero con un final que ataca un tema tan trivial como el exagerado problema actual, creo que podéis ver pos dónde van los tiros…

¡¡¡Hasta pronto!!!

--------------------------------------------------------------------------------

ENGL. Mighty Aphrodite of Woody Allen, this part of the film is brilliant for some recourse that Allen introduces about the ancient Greek tragedy. But with a final which attacks a topic  so trivial like the exaggerated actual problem, I think you could understand what we are trying to say…

See you soon!!! 

AVUI, ELECCIONS A GRÈCIA I A FRANÇA. PERÒ QUI SAP SI CANVIARÀ RES....? NOMÉS EL GUIONISTA HO SAP

CAT. Avui és un dia important per nosaltres com a grup ja que a Grècia hi ha eleccions i els destins del grecs es trobaran a partir d’avui sota un nou govern. Tot i que mani qui mani per molts grecs els seus destins no canviaran ja que molts grecs entrevistats al carrer saben que a pesar de un possible canvi de govern, que serà el més probable, res canviarà perquè la política la manen els mercats.

Cal dir que també coincideix amb la data on França elegirà seguir sent de dretes o d’esquerres, fet que sí pot decidir la política internacional. Quan s’hagin decidit els resultats electorals us informarem més sobre el tema.

Fins aviat!!!

----------------------------------------------------------------------------------------------

CAST. Hoy es un día importante para nosotros como grupo porqué en Grecia hay elecciones y los destinos de los griegos se encontraran partir de hoy bajo un nuevo gobierno.  Aunque mande quién mande para muchos griegos sus destinos no cambiarán para nada, esta sensación se plasma en las entrevistas de muchos griegos en la calle puesto que saben que a pesar de un posible cambio de gobierno, hecho muy probable, nada cambiará porqué en la política mandan los mercados.

Hace falta decir que también coincide con la fecha en la que Francia se elige seguir siendo de derechas o de izquierdas, hecho que sí puede decidir la política internacional. Cuándo se hayan decidido los resultados electorales os informaremos más sobre el tema.

¡¡¡Hasta pronto!!!

-----------------------------------------------------------------------------------------------

ENGL. Today is an important day for as a group because today in Greece it is time of elections and the destiny of all the Greeks will under the hands of another government. But it does not care who has the power because for a great part of the Greeks their destinies will not change in nothing. This sensation is shown on the interviews made on the Greek streets, because Helenians know that a change in the government, which is very probable, will not be so important because the politic is ruled by the markets.

We must say one thing more. Today France decides to his destiny. Following on rights or changing to the left, this fact could really affect the international relations between countries. When the electoral results will be closed we will inform you of all.

See you soon!!!

LLETRES I INFORMACIÓ EN VENDA PER CLAUSURA, L'ARGUMENT CADA COP ES POSA PITJOR

 CAT: El següent vídeo tracta el tema de la crisi en els mitjans de comunicació on ja des de l'inici de la crisi a Grècia un 30% dels periodistes ja han perdut la feina.
Fins aviat!!

CAST: El siguiente video trata el tema de la crisis en los medios de comunicación donde des de el inicio de la crisis en Grecia un 30% de los periodistas ya han perdido el trabajo.
¡¡Hasta pronto!!

ENGL: The next video talks about the crisis on the comunication media because since the start of the Greek crisis a 30% of the journalists had lost their jobs.
See you soon!!

HEROI, HÉROE, HERO... LOUKANIKOS

CAT: Tota història necessita un heroi, un referent, algú que en els moment difícils afronti el perill. Sabem que a Grècia i arreu hi ha herois anònims i avui els farem un homenatge a tots ells i especialment a un d’ells, potser el més estimat. Avui homenatgem a Loukanikos, un gos de pell marró clara que des de 2008, és a dir des de l’inici de les protestes ha estat a peu de canó. S’ha convertit en un símbol de les esquerres gregues i crec que un símbol per a tots els que volem un món millor. A sota us deixem els vídeos amb imatges on apareix tot i que a la xarxa hi ha molts vídeos dedicats a ell, se’l coneix com a THE RIOT DOG.

Fins aviat!!

--------------------------------------------------------------------------------------

CAST: Toda historia necesita un héroe, un referente, alguien que en los momentos difíciles afronten el peligro. Sabemos que en Grecia i en el mundo hay héroes anónimos y hoy les hacemos un homenaje a todos ellos y en especial a uno, puede que sea el más querido. Hoy homenajeamos a Loukanikos, un perro de piel marrón clara que des de 2008, des del inicio de las protestas ha estado en el filo de la navaja. Se ha convertido en un símbolo de las izquierdas griegas y creo que un símbolo de todos los que queremos un mundo mejor. Debajo os dejamos videos con imágenes dónde aparece, aunque en la red hay varios videos dedicados a él, se le conoce como THE RIOT DOG.

¡¡Hasta pronto!!

--------------------------------------------------------------------------------------

ENGL: Every history needs a hero, a referent, someone who affords the danger when the time turns difficult. We know that in Greece and from all around the world there are anonymous heroes and today we make a tribute to all of them and especially to one. Today we tribute Loukanikos, a dog its skin is a clear brown which since 2008, since the protests started, Loukanikos has been on the first line when the danger comes. Loukanikos nowadays is a symbol of the Greek left and I think it is a symbol to all who want a better world. Down we leave to you videos which have images where it appears, but on internet there are some videos dedicated to Loukanikos, it is known like THE RIOT DOG.

See you soon!!

ANALISTES EXPLICANT UNA TRAGICOMÈDIA, AIXÒ S'HA DE VEURE!!! + UNA NOTÍCIA SOBRE L'ESCENA GREGA

CAT: Aquest vídeo correspon a un anàlisi de la Crisi Grega a càrrec de Livia Honsel, analista de economia internacional. A més la mateixa autora del vídeo té al YouTube altres gravacions parlant del tema, compten amb poques visites però són molt interessants i no molt llargs (uns 5 minuts). A sota del text també us deixarem l’enllaç a una notícia “optimista” sobre el nostre tragicòmic país.

Fins aviat!!

--------------------------------------------------------------------------------------

CAST: Este video corresponde a un análisis de la Crisis Griega hecho por Livia Honsel, analista de economía internacional. Además esta misma autora del video tiene en YouTube otras grabaciones hablando sobre el tema, aunque cuenten con pocas visitas son muy interesantes y no muy largos (unos 5 minutos). Debajo mismo del texto también os dejaremos un enlace a un noticia “optimista” que habla sobre nuestro tragicómico país.

¡¡Hasta pronto!!

--------------------------------------------------------------------------------------

ENGL: This video corresponds to an analysis of the Greek Crisis made by Livia Honsel, an international economic analyst. Livia Honsel has in YouTube more videos talking about this theme, although the videos have not much visits they are very interesting and are not so long (about 5 minutes). Down this text we will leave a link to an “optimistic” new, which talks about something of our tragicomically country.

See you soon!!

http://www.eleconomista.es/economia/noticias/3929876/04/12/Grecia-abona-a-Finlandia-el-primer-pago-de-la-fianza-por-contribuir-a-su-rescate.html

TODAY THE VIDEO GOES TO ALL THE VISITS IN ENGLISH, THE GREEK CRISIS A BIG HOLE WHICH AfFECTS EVERYONE

CAT: Avui  pengem dos vídeos en anglès pels nostres seguidors de llengua anglesa, tot i que al ser similars als anteriors, és a dir, amb una explicació amb animacions, tothom el podrà seguir. El vídeo primer tracta sobre la crisi grega i el segon sobre els eurobons.

Aviat tornarem a tenir una entrada amb la nostra cronologia sobre la crisi grega. Fins la següent entrada, sort a tothom!

--------------------------------------------------------------------------

CAST: Hoy colgamos dos vídeos en inglés para nuestros seguidores de lengua inglesa, aunque son videos similares a los anteriores, con una explicación acompañada de animaciones, todos la podréis seguir. El primer video trata sobre la crisis griega y el segundo sobre los eurobonos.

Pronto volveremos a tener una entrada con nuestra cronología sobre la crisis griega. Hasta la siguiente entrada. ¡Hasta pronto y suerte a todos!

-------------------------------------------------------------------------

ANGL: Today we post two videos in English for all the followers of us which are from countries where English is spoken. The first video talks about the Greek crisis and the second about the Eurobonds.

As soon as possible we will post more of our Greek crisis chronology. See you soon and good luck!

LA INCREIBLE HISTÒRIA DE JOHN SMITH I LES HIPOTEQUES SUBPRIME

CAT: Una mica de informació sobre un tema que és una de les causes de l'inici de la crisi que creiem que pot ajudar a la comprensió d'aquesta. Sobre les famoses hipoteques subprime.

-------------------------------------------------------------

CAST: Un poca de información sobre un tema que es una de la causes del inicio de la crisis que creemos que puede ayudar a la comprensión de esta. Sobre las famosas hipotecas subprime.

-------------------------------------------------------------

ANGL: A little bit of information about one topic which is one of the causes of the crisis start, we thing it could help to understand better the crisis. It’s about the famous subprime mortgage. Sorry for the video which is talked in Spanish but we think that the pictures could help to understand the meaning.